Alejandro Costanzo assenyala les limitacions del model de creixement basat en l’ocupació

La productivitat laboral continua sent un dels principals desafiaments estructurals de l’economia espanyola, segons l’informe ‘Productivitat laboral a Espanya. Diagnòstic estructural i escenaris 2026-2036’, elaborat per l’Instituto de Ciencias del Empleo y las Relaciones Laborales (ICER), que adverteix que, en les últimes tres dècades, la productivitat per hora treballada ha crescut amb prou feines un 0,6% anual de mitjana, acumulant un avenç del 21,4% entre el 1995 i el segon trimestre del 2026.

Una evolució que, segons indica, evidencia les dificultats d’Espanya per transformar el creixement econòmic i la creació d’ocupació en millores sostingudes d’eficiència i generació de valor. L’Institut alerta que el creixement econòmic del nostre país ha depès fonamentalment d’incorporar més treballadors i augmentar el volum total d’hores treballades, en lloc de millorar el valor generat per cada hora d’activitat. Per exemple, entre l’últim trimestre del 2019 i el segon del 2026, el PIB real va augmentar un 12,1%, mentre que les hores treballades van créixer un 9,5% i la productivitat per hora amb prou feines va avançar un 2,4%.

Per fer-se una idea del que ha passat a Espanya en els últims 30 anys, l’ICER exposa que, de cada 100 punts de creixement econòmic, 89 s’explicarien per l’augment de les hores treballades i únicament 11 pels guanys de productivitat.

El secretari general de l’ICER, Alejandro Costanzo, indica que aquesta dependència del creixement de l’ocupació no constitueix un problema en si mateixa, però “evidencia les limitacions d’un model la sostenibilitat futura del qual estarà cada vegada més condicionada per la disponibilitat de treballadors, l’envelliment de la població i la capacitat de les empreses per generar més valor afegit”.

Per a l’Institut, la feblesa de la productivitat espanyola no és un fenomen recent. De fet, l’informe assenyala que un dels principals repunts històrics es va produir durant la Gran Recessió, entre el 2008 i el 2013, quan la productivitat va avançar prop d’un 1,7% anual. Tanmateix, aquella millora va respondre en bona part a la destrucció d’ocupació, especialment en la construcció i entre els perfils menys qualificats, que va elevar estadísticament la productivitat mitjana sense reflectir necessàriament una millora real.

Assenyala que aquesta situació posa de manifest la necessitat d’avançar cap a un model productiu capaç de sostenir les millores retributives mitjançant una generació de valor més gran, evitant que l’increment dels costos laborals es tradueixi en un deteriorament de la competitivitat de les empreses.

L’informe apunta a la transformació de l’organització del treball, la inversió en innovació i tecnologia, i la millora de les competències professionals com a elements fonamentals per elevar la productivitat. El desafiament no consisteix únicament a crear més llocs de treball, sinó a afavorir ocupacions de més valor afegit, amb millors perspectives de desenvolupament professional i capacitat per sostenir salaris més elevats.

IA

En aquest context, apunta que la intel·ligència artificial es presenta com una de les principals oportunitats per revertir la trajectòria històrica de la productivitat espanyola. L’estudi recull un escenari d’alta complementarietat entre la IA i els treballadors, basat en calibratges del Fons Monetari Internacional, en què l’adopció d’aquestes tecnologies podria afegir fins a 1,5 punts percentuals anuals al creixement de la productivitat durant una dècada.

Diu que l’aprofitament d’aquest potencial permetria accelerar significativament el ritme de creixement registrat per Espanya durant els últims trenta anys. No obstant això, l’informe adverteix que els seus efectes no seran automàtics i dependran de la capacitat de les empreses per incorporar aquestes eines, reorganitzar els seus processos i desenvolupar les competències necessàries per aprofitar-les.