Els Mossos alerten d’un increment d’estafes en línia per Nadal i recomanen “ser desconfiats”

ACN Barcelona – Els Mossos han alertat d’un augment de les ciberestafes coincidint amb el període nadalenc, que també inclou el Black Friday i el Cyber Monday. En una entrevista amb l’ACN, Roger Sales, cap de la Regió Policial Virtual, ha indicat que des de la pandèmia els fraus digitals han crescut significativament perquè la gent ha començat a “estar més connectada”. Així, ha dit que “per Nadal l’estafa específica vinculada a les compres per internet es dispara”. Per això, ha recomanat a la ciutadania “ser desconfiats”. L’any passat durant les festes es van comptabilitzar 5.519 estafes digitals. Les més habituals inclouen càrrecs bancaris desconeguts i fraus en compres per internet o a través de les xarxes socials.
En els darrers anys, les estafes virtuals han mantingut una tendència creixent. El 2023 se’n van registrar 79.415; el 2024, la xifra va ascendir fins a 80.913 casos; i fins al 30 de novembre d’aquest 2025, se n’han comptabilitzat 73.489. 

Roger Sales, cap de la Regió Policial Virtual dels Mossos, ha explicat que les ciberestafes més habituals són les que estan vinculades amb transaccions comercials que es produeixen per internet, incloent-hi inversions i compres i vendes, tant en pàgines web legítimes com en espais fraudulents. En aquest apartat s’hi inclouen també les estafes que tenen lloc a través de les xarxes socials i que, segons Sales, han proliferat en els darrers anys perquè els delinqüents publiquen anuncis enganyosos de productes concrets. “Una xarxa social és un lloc correcte, és un lloc lícit, però de vegades el que troben allà les víctimes són anuncis d’un producte concret, i aquest anunci és fraudulent”, ha assenyalat.

Per altra banda, hi ha els càrrecs bancaris a targetes, comptes corrents o per Bizum, dels quals la víctima no té ni idea del seu origen, i que, segons Sales, arriben a representar el 60% del total. En tercer lloc, es troben les suplantacions, que inclouen casos com el de l’estafador de l’amor o l’estafa del CEO, entre d’altres. Finalment, entre els fraus virtuals més habituals també hi ha el ‘phishing’, l”smishing’ o el ‘vishing’, és a dir, aquelles pràctiques que impliquen rebre un correu electrònic, un missatge o una trucada que donen peu a un engany i acaben amb un càrrec bancari.

Víctimes més habituals

Tot i que en aquest darrer supòsit les persones grans són especialment vulnerables, en els fraus vinculats a compres en línia o estafes a través de xarxes socials els principals afectats són adults d’entre 46 i 64 anys. Sales ha apuntat que es tracta d’un segment poblacional “que està molt connectat i té un poder econòmic que els permet fer compres per internet”.

El cap de la Regió Policial Virtual també ha alertat sobre nous mètodes que combinen la tecnologia amb l’engany: “Fins ara, el dolent tenia les teves credencials d’usuari i feia el càrrec a la teva targeta bancària, però ara, amb el segon factor d’autenticació, el que fa és contactar directament amb tu, fent-se passar pel teu banc i enganyant-te perquè els facilitis aquest codi per poder fer ells la transacció”, ha relatat.

Per altra banda, ha explicat que cada cop s’integra més la intel·ligència artificial en aquestes pràctiques. Així, en els darrers temps han proliferat vídeos falsos en què apareix un personatge famós que anima la ciutadania a fer una inversió, o imatges falses d’entitats bancàries, entre d’altres. 

Prevenció i conscienciació

Per prevenir fraus, els Mossos recomanen no comprar a partir d’enllaços rebuts per missatge o correu electrònic i accedir directament a la web de l’empresa. També cal comprovar que la pàgina comenci per “https”, revisar la política de devolució i els contactes, i assegurar-se que l’adreça física que apareix és real. “A vegades, quan consultes on es troba, apareix un descampat”, ha indicat Sales.

A més, ha aconsellat utilitzar “una targeta de prepagament” i evitar compres des de xarxes Wi-Fi públiques o dispositius desconeguts.

En aquest sentit, ha recomanat aplicar el mètode SANA (Stop, Atura’t, No, Ajuda) davant qualsevol missatge sospitós. “Això significa aturar-se davant de l’emoció que genera el missatge sospitós que rebem, analitzar-lo amb desconfiança, no clicar ni pagar i demanar ajuda si cal”, ha explicat. També ha indicat que, si es tracta d’una oferta d’inversió, els ciutadans poden demanar assessorament al seu banc i, en cas de dubte, posar-se en contacte amb els Mossos.

En paral·lel, ha recordat que el cos policial duu a terme campanyes de conscienciació a través de xerrades i presentacions a associacions i comerciants. Sales ha explicat que, si algú creu haver estat víctima d’una estafa, “el primer que ha de fer és denunciar”, perquè si no és impossible perseguir el delicte i perquè la denúncia permet a la policia adquirir coneixement per poder aconsellar millor la ciutadania. També ha remarcat la importància d’acompanyar-la amb captures de pantalla, comprovants de compres i informació bancària que permeti seguir el fil de la investigació.