Els túnels medievals que s’amaguen sota el casc antic de Vic

Els espais ocults que expliquen com vivia la Vic medieval

Al subsòl del nucli antic de Vic s’hi amaga una ciutat paral·lela, discreta i fragmentària, formada per galeries, passadissos i estructures subterrànies que, amb el pas del temps, han alimentat la idea dels anomenats túnels medievals. Més enllà del mite i de la llegenda, el que existeix sota les cases i carrers del centre històric és un conjunt complex d’espais excavats i construïts que expliquen, en silenci, com funcionava la ciutat a l’edat mitjana.

Vic va ser un dels principals nuclis urbans de la Catalunya medieval. Seu episcopal, centre comercial i punt estratègic de comunicacions, la ciutat va créixer densament dins les muralles, fet que va obligar a aprofitar l’espai de manera vertical. Així, mentre la vida quotidiana es desenvolupava en places, mercats i carrers estrets, sota terra es multiplicaven els cellers, magatzems i passadissos de servei.

Què hi ha realment sota el casc antic

Quan es parla de “túnels medievals” a Vic, no es tracta d’una única xarxa contínua que recorri tota la ciutat, sinó d’un conjunt d’estructures subterrànies independents, sovint connectades entre si de manera parcial. Moltes d’aquestes galeries tenen origen als segles XII i XIII i estan associades a edificis concrets: cases senyorials, canòniques, convents o antics espais comercials.

Els cellers excavats sota les cases del carrer de la Riera, la plaça Major o l’entorn de la catedral són un dels elements més habituals. Servien per conservar aliments, especialment vi i cereals, aprofitant la temperatura constant del subsòl. En alguns casos, aquests cellers es van ampliar amb passadissos que permetien accedir a altres propietats o facilitar el transport de mercaderies sense haver de sortir al carrer.

Funcions pràctiques, no misterioses

Tot i que la imaginació popular ha atribuït als túnels funcions secretes o conspiratives, la majoria d’arqueòlegs coincideixen que el seu ús era eminentment pràctic. Algunes galeries connectaven espais religiosos amb zones de servei, altres permetien evacuar aigües o funcionaven com a refugis puntuals en moments de conflicte.

Cal tenir en compte que Vic va viure períodes d’inestabilitat, com les guerres feudals o els episodis de pesta. Disposar d’espais subterranis segurs i funcionals era una necessitat urbana, no una extravagància. A més, la proximitat del riu Mèder feia imprescindible una bona gestió de l’aigua, i part d’aquest sistema també discorria sota terra.

Descobriments fragmentaris i treball arqueològic

La major part del que se sap sobre aquests túnels prové de troballes puntuals durant obres de rehabilitació o reformes privades. Quan es buiden antics cellers o es reforcen fonaments, sovint apareixen murs de pedra, arcs de mig punt o galeries cegues que no figuren als plànols moderns.

Les intervencions arqueològiques han permès documentar algunes d’aquestes estructures, però el seu estudi complet és complex. Moltes galeries estan en propietats privades, altres han estat parcialment tapiades o modificades al llarg dels segles, i algunes presenten problemes de seguretat que impedeixen l’accés.

Entre la història i la llegenda

Com passa amb moltes ciutats medievals, els túnels de Vic han generat llegendes: passadissos secrets entre la catedral i edificis nobles, vies d’escapament durant setges o corredors utilitzats pel clergat per moure’s sense ser vist. Tot i que algunes connexions entre edificis religiosos estan documentades, no hi ha proves que avalin una xarxa secreta extensa amb funcions ocultes.

Aquestes històries formen part del patrimoni immaterial de la ciutat. Han passat de generació en generació i han contribuït a crear una imatge de Vic com una ciutat amb capes ocultes, on el passat no només s’observa a les façanes, sinó que també s’intueix sota els peus.

Un patrimoni discret però valuós

Els túnels i espais subterranis del casc antic de Vic són una peça més del seu ric llegat medieval. No són visitables de manera generalitzada ni formen part d’un recorregut turístic establert, però tenen un gran valor històric i arqueològic. Representen una manera d’entendre la ciutat com un organisme viu, adaptat a les necessitats del seu temps.