La presidenta del TSJC reclama més oposicions de jutges i funcionaris per cobrir l’augment de places judicials

ACN Barcelona – La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, ha reclamat aquest dimecres la convocatòria urgent i massiva de nous jutges i magistrats per tal de cobrir correctament l’increment de places judicials previstes en els pròxims anys. En una roda de premsa de balanç del seu primer any com a presidenta, Caso ha dit que les 180 places judicials anunciades per a Catalunya fins al 2027 són una bona notícia, però s’ha mostrat escèptica sobre la seva possible cobertura real, ja que les actuals promocions de nous jutges no seran suficients per a cobrir-les totes. També ha reclamat més funcionaris judicials a la Generalitat.
La principal demanda de Caso és que a Catalunya falten jutges i funcionaris judicials, per moltes unitats judicials que es creïn en els pròxims anys. Així, tot i l’anunci del govern espanyol de crear 90 places de jutge i magistrat aquest 2026 i 90 més el 2027, de les quals encara no se n’ha concretat la distribució, Caso diu que poden faltar juristes perquè les ocupin. De fet, de les 871 places judicials existents, un 15%, 132, estan vacants i ocupades per jutges substituts. A més, hi ha places on el seu titular està de baixa. Per això, ha reclamat convocatòries extraordinàries, urgents i massives de nous jutges, sigui pel torn lliure, les tradicionals oposicions, o per l’anomenat quart torn, reservat a juristes de reconegut prestigi.

En aquest sentit, ha recordat que les actuals promocions i les pròximes més immediates són d’unes 120 persones per a tot Espanya. El govern espanyol ha anunciat una promoció d’unes 500 persones, entre torn lliure i quart torn, però no es coneix el calendari exacte i no es preveu que comencin a treballar almenys fins al 2028.

Per això, dubta que tot i la creació de places, es puguin omplir, ja que molts jutges que actualment són a Catalunya també concursaran per a jutjats de la resta de l’Estat, cosa que provocarà més vacants aquí. Així mateix, si els jutges substituts opositen a través del quart torn, també poden guanyar una plaça, però podrien deixar buida la que ocupen actualment. Per últim, recorda que ni amb tots els jutges substituts actuals es cobriran totes les places que es crearan.

Per facilitar la cobertura de les places s’ha mostrat partidària d’augmentar les beques per a opositors i també crear complements salarials per ajustar-se al cost de la vida de Catalunya, tenint en compte que té dret civil propi i llengua pròpia. També és partidària que els partits judicials amb més de 10 seccions, aquestes es divideixin entre seccions civils i d’instrucció, i no siguin mixtes com fins ara, cosa que els farà més atractius per als jutges.

També ha demanat al Departament de Justícia la creació de noves places de funcionaris judicials. Justícia n’ha anunciat 300, però Caso creu que en caldran més. De fet, ha lamentat que actualment ja hi hagi moltes vacants i que aquestes es cobreixen tard i amb personal poc experimentat, cosa que dificulta la gestió diària de les places judicials.

Llei d’eficiència judicial

Caso ha admès que el primer any al capdavant del TSJC ha estat “intens”, sobretot per “discussions” sobre la implantació de la llei d’eficiència judicial, però ha destacat que la “col·laboració” ha estat protagonista dins de la sala de govern de l’alt tribunal català i amb els departaments de Justícia i Interior de la Generalitat. Ha dit que la llei suposa un “canvi sense precedents”, i que “no hi havia altra opció” que tirar-la endavant i aplicar-la, però que encara “és aviat per treure conclusions”. Sí que ha celebrat que a la ciutat de Barcelona s’estigui implantat a poc a poc, pel gran volum de casos i de funcionaris implicats. A més, en l’àmbit penal ha dit que no s’aplicarà al 100% fins que no estigui digitalitzat, cosa que no passarà fins a finals d’any o principis del 2027.

Respecte d’una de les modificacions que ha portat la nova llei, la comarcalització d’alguns jutjats de violència masclista, ha dit que a Lleida, que assumeix casos dels jutjats de Balaguer i Cervera, i a Vilanova i la Geltrú, que assumeix els de Vilafranca del Penedès, estan funcionant “raonablement bé”. Pròximament, Badalona assumirà els casos de Santa Coloma de Gramenet, i s’està plantejant la possibilitat que Barcelona assumeixi els de l’Hospitalet de Llobregat.

Sí que ha mostrat preocupació pels casos que ha rebut la nova secció de violència contra la infància i l’adolescència, que només existeix al Tribunal d’Instància de Barcelona. Des de la seva posada en funcionament, l’1 de gener, ha obert 355 diligències prèvies, el gruix de les quals són per casos de violència d’adults contra menors a través d’internet, en molts casos violència sexual. També les seccions de menors han notat un increment “notable” de delictes sexuals entre menors, però no és partidària d’endurir la llei, sinó seguir apostant per la rehabilitació i la justícia restaurativa. A les seccions de família, ha reclamat que els informes tècnics siguin més àgils.

Per últim, ha valorat el funcionament dels reforços als jutjats penals de la ciutat de Barcelona per fer front als judicis ràpids contra multireincidents, que es van posar en marxa el maig de l’any passat. Ha dit que s’ha passat de prop de 6.000 sentències anuals a més de 9.000, i que es fan uns 200 judicis ràpids cada setmana. Per això, els terminis s’han escurçat d’un any a sis mesos aproximadament. En tot cas, el TSJC ha demanat que els reforços actuals siguin estructurals i no pas temporals.

Per afrontar l’increment de sentències, ha dit que totes les seccions d’executòries de la capital catalana estan reforçades i s’han demanat noves seccions en aquest àmbit.

D’altra banda, sobre el cas de la Noelia, la jove del Garraf que ha trigat més d’un any i mig en rebre l’eutanàsia per l’oposició del seu pare, ha dit que el legislador hauria de concretar qui pot recórrer aquesta decisió i fixar uns terminis més breus per resoldre els recursos judicials.