Millora la demora en operacions i consultes a la Comunitat de Madrid

– Les últimes dades de març confirmen una millora en la demora i en la capacitat de resposta del sistema

Les últimes dades del Servicio Madrileño de Salud (Sermas), corresponents al mes de març, reflecteixen una evolució positiva dels temps d’espera a la Comunitat de Madrid, amb descensos en els principals indicadors: llistes d’espera quirúrgica (LEQ) i consultes externes. En concret, l’espera mitjana per a intervencions es va reduir en 1,45 dies respecte al febrer, en passar de 48,92 a 47,47 dies. Per la seva banda, les consultes van registrar una caiguda encara més gran, amb un descens de 2,01 dies, fins a situar-se en 62,08 davant dels 64,09 del mes anterior.
Des de gener, les llistes d’espera quirúrgiques acumulen un descens de 7,37 dies —quan se situaven en 54,84 dies—, mentre que en consultes externes la reducció és de cinc dies respecte als 67,08 registrats el mes anterior. Les dades del Sermas reflecteixen un canvi en la distribució dels temps d’espera per a operacions, amb un desplaçament cap a trams més curts. Al març, els pacients que van esperar entre 30 i 60 dies van augmentar de 15.432 a 22.799, mentre que van disminuir els de 60 a 90 dies (de 14.182 a 8.175) i els que van superar els 180 dies (de 780 a 613).

El grup de més de sis mesos va continuar reduint-se al març tant en volum com en pes relatiu, situant-se ja per sota de l’1%. A això s’hi va sumar una lleugera millora en els casos de rebuig de derivació, la demora mitjana dels quals va descendir de 120,03 a 113,86 dies, i en els quals també va caure el nombre de pacients amb esperes extremes de més d’un any, que van passar de 15 a 9.

Des del punt de vista de l’activitat, el març va registrar a més un increment del nombre de sortides, amb 42.704 pacients davant dels 39.806 de febrer. Activitat que reflecteix un major ritme quirúrgic, en un sistema que, encara que continua rebent més entrades que sortides (índex de 1,04), és capaç de contenir la pressió assistencial i continuar reduint els temps d’espera.

LLISTES D’ESPERA

La llista d’espera per a consultes externes a la CAM també va experimentar al març una evolució positiva. A més de la reducció de poc més de dos dies dels temps d’espera respecte al febrer, la tendència favorable es va reflectir igualment en altres indicadors. La demora mitjana prospectiva —que anticipa el temps que esperaria un nou pacient— va baixar de 49,25 a 47,46 dies.

Pel que fa a la distribució per trams, es va observar una lleugera contenció en els casos de més demora. El nombre de pacients que van esperar més de 90 dies va descendir lleument, passant de 413.474 a 413.120, fet que apunta a una estabilització de la bossa de pacients amb esperes més llargues. A més, també es va reduir el volum de pacients en els primers 30 dies (de 118.407 a 102.497) i en el tram de 31 a 60 dies, cosa que suggereix un major dinamisme en la gestió de cites.

Un dels elements que expliquen aquesta millora és l’increment de l’activitat assistencial. Al març es van registrar 500.691 sortides, davant de les 465.769 de febrer, cosa que suposa un augment de 35.000 en un sol mes. En la mateixa línia, el nombre de pacients efectivament atesos en primera consulta va créixer de 393.033 a 423.763.

No obstant això, aquest esforç conviu amb un augment de la pressió d’entrada. El nombre de noves sol·licituds de consulta va passar de 520.021 a 547.719, fet que reflecteix una demanda creixent. Com a conseqüència, el volum total de persones en espera estructural es va mantenir pràcticament estable, amb un lleuger increment de 730.149 a 730.322.

Aquesta millora no es distribueix de manera homogènia a tota la xarxa hospitalària. Les dades de març evidencien diferències clares entre centres. En llistes d’espera quirúrgica (LEQ), els millors resultats —tots per sota d’un mes— els registren l’Hospital Universitari General de Villalba (13,76 dies), l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos (15,90 dies) i la Fundació Jiménez Díaz (19,07 dies), seguits de l’Hospital Universitari Infanta Elena (22,89 dies) i l’Hospital El Escorial (29,90 dies). Excepte aquest últim, tots responen a models de gestió públic-privada, que tornen a situar-se al capdavant en capacitat de resolució.

La majoria dels hospitals madrilenys es mou en una forquilla entre 30 i 70 dies. En ella es troben gairebé tots els centres de complexitat mitjana, però també grans hospitals de referència, com l’Hospital Clínic San Carlos (51,58 dies), l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón (52,83 dies), l’Hospital Universitari La Paz (53,73 dies), la Princesa (63,87 dies), Puerta de Hierro Majadahonda (65,05 dies), l’Hospital Universitari 12 de Octubre (67,16 dies) i l’Hospital Universitari Ramón y Cajal (66,06 dies), en els quals la major pressió assistencial i la complexitat dels casos tendeixen a allargar els temps d’espera.

Entre els centres amb més demores, per sobre dels 80 dies, hi ha l’Hospital Universitari de Getafe (86,34 dies) i l’Hospital Universitari del Sureste (99,79 dies), sent els que reflecteixen més tensions en la gestió de la llista d’espera.

Aquesta radiografia de l’activitat quirúrgica té el seu reflex, amb matisos, en l’àmbit de les consultes externes, on l’anàlisi per hospitals torna a evidenciar diferències significatives en els temps d’espera i en la capacitat de gestió de la demanda.

En aquest cas, el patró és similar, encara que amb una major dispersió en els temps. D’una banda, els hospitals amb millors resultats, tots ells per sota del mes d’espera, tornen a estar liderats per centres de gestió públic-privada com l’Hospital Universitari Infanta Elena (23,38 dies), l’Hospital Universitari General de Villalba (25,00 dies), la Fundació Jiménez Díaz (27,28 dies) i l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos (27,82 dies), als quals s’afegeix l’Hospital Universitari de Torrejón (32,62 dies), molt proper a aquest llindar.

En un segon bloc es concentra la major part dels hospitals, amb temps que oscil·len aproximadament entre els 35 i els 75 dies. Aquí s’inclouen tant hospitals de complexitat mitjana com grans centres de referència, com l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón (38,78 dies), La Princesa (45,48 dies), l’Hospital Clínic San Carlos (55,03 dies), l’Hospital Universitari 12 de Octubre (65,35 dies), l’Hospital Universitari Ramón y Cajal (72,59 dies) o l’Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda (75,17 dies).

En els últims llocs se situen els centres amb més demores, per sobre dels 80 dies, com l’Hospital Universitari La Paz (84,21 dies), l’Hospital Universitari Príncipe de Asturias (86,59 dies) i, especialment, l’Hospital Universitari del Sureste (97,03 dies), que torna a registrar els temps més elevats.