Els resultats situen la Comunitat de Madrid com la regió amb la valoració més alta del sistema de lliure elecció sanitària, amb nivells elevats tant de coneixement com d’ús efectiu d’aquest dret entre els ciutadans. Les dades mostren nivells de coneixement, ús i satisfacció desiguals entre comunitats autònomes.

Madrid està al capdavant de totes les regions en aquesta matèria, ja que el 71% dels ciutadans sap que pot triar metge de família dins del sistema públic (10 punts més que la mitjana nacional, situada en el 61%).

A més, les dades reflecteixen un alt grau de familiaritat dels ciutadans madrilenys amb les possibilitats d’elecció dins del sistema sanitari públic. El nivell de coneixement de Madrid respecte a la lliure elecció de metge de família és seguit de prop per Galícia (69%), Astúries i Andalusia (ambdues amb un 68%).

En el cas de la lliure elecció de metge especialista, Madrid arriba al 48%, mentre que en atenció hospitalària se situa en el 56%, en ambdós casos molt per sobre de la mitjana nacional (28%). En especialista, Madrid se situa clarament per davant d’altres comunitats com Balears (33%), Cantàbria (31%) i La Rioja (30%). En l’àmbit hospitalari, a Madrid (56%) la segueixen Andalusia (30%) i les Illes Balears (29%).

Per contra, les comunitats amb menor grau de coneixement de la lliure elecció són Navarra i País Basc (ambdues amb un 48%), i Balears (44%) en el cas de l’atenció primària; Canàries (18%), Extremadura (17%) i Aragó (16%) en el cas de metge especialista; i Canàries (16%), Extremadura (13%) i Aragó (12%) en el cas de l’atenció hospitalària.

EXERCICI REAL DE LA LLIURE ELECCIÓ

L’ús efectiu del dret és més baix que el seu coneixement, però amb grans diferències territorials. La mitjana nacional se situa en un 45% en atenció primària, un 18% en especialista i un 16% en hospital.

En ús real de lliure elecció de metge de família, Andalusia (53%), Cantàbria (51%), Madrid (46%) o Galícia (46%) són les comunitats amb més exercici, totes elles per sobre de la mitjana nacional (45%). Els percentatges més baixos corresponen a Extremadura (38%), Comunitat Valenciana (37%) i Aragó (34%).

En el cas de l’ús real de lliure elecció per rebre atenció especialitzada, Madrid és líder amb un 26%, seguida de Balears (22%), La Rioja i Castella-la Manxa (21%), totes elles per sobre de la mitjana nacional (18%). A la part baixa del rànquing d’ús d’especialitzada es troben Galícia i País Basc (13%) i Extremadura (12%).

Pel que fa a l’atenció hospitalària, Madrid torna a destacar amb un 27%, seguida de Balears (22%) i Andalusia i Castella-la Manxa (16%), mentre que les xifres més baixes corresponen a País Basc i Castella i Lleó (9%), Astúries (7%) i Extremadura (5%).

NOTABLE PER AL DRET A LA LLIURE ELECCIÓ

La valoració de la lliure elecció sanitària se situa en nivells elevats entre els ciutadans, amb diferències entre comunitats autònomes i una posició destacada de Madrid en aquest àmbit.

En aquest sentit, la directora d’Opinió d’Ipsos, Silvia Bravo, va dir a Servimedia que “Madrid ha obtingut la millor valoració del sistema de lliure elecció sanitària amb una nota de 7,7 sobre deu, la més alta del país i per sobre de la mitjana nacional, que se situa en 6,8”. “De fet, el 40% dels ciutadans madrilenys qualifica el dret a triar de forma excel·lent”. La segueixen Navarra (7,4 i 29% d’excel·lent) i les Illes Balears (7,1 i 19% d’excel·lent). En contrast, Andalusia, Canàries i Castella i Lleó (totes tres amb una puntuació de 6,4), presenten les valoracions més baixes.

Per nivells assistencials, la mitjana nacional se situa en valors elevats: un 7,8 tant en la valoració de l’elecció de metge de família com d’hospital, i un 7,6 en el cas de metge especialista. En aquest context, la Comunitat de Madrid se situa per sobre o en línia amb la mitjana en els tres nivells assistencials, amb un 7,9 en atenció primària, un 7,9 en especialista i un 8,0 en hospital, cosa que la posiciona entre les comunitats amb valoracions més altes.

En atenció primària, les puntuacions més elevades es registren a Extremadura (8,2), La Rioja (8,1) i Galícia (8,0), mentre que Madrid arriba a un 7,9, en línia amb comunitats com Navarra i Múrcia. En la valoració de la lliure elecció de metge especialista, Navarra lidera amb un 8,4, seguida de La Rioja (8,1) i Extremadura (8,0), situant-se Madrid en 7,9, al mateix nivell que Galícia. En l’àmbit hospitalari, les puntuacions més altes corresponen a Navarra (8,4), seguida d’un grup de comunitats amb 8,0, entre elles la Comunitat de Madrid i Galícia, cosa que situa Madrid entre les regions amb millor valoració en aquest nivell assistencial.

En conjunt, les dades reflecteixen que la valoració de la lliure elecció sanitària presenta nivells homogenis entre comunitats autònomes, amb diferències moderades segons el nivell assistencial, i amb Madrid situada de manera consistent en el grup de regions amb valoracions més altes, especialment en l’àmbit hospitalari.

MOTIUS DE CANVI

L’estudi també analitza els motius que porten els ciutadans a exercir la lliure elecció sanitària. En el conjunt d’Espanya, el principal motiu per sol·licitar un canvi de professional o centre sanitari és la recerca d’un tracte més humà i personalitzat, que explica el 39% dels canvis realitzats, seguit de la proximitat i facilitat de desplaçament (30%) i de la rapidesa en l’atenció (20%).

Des d’una perspectiva hipotètica, els ciutadans assenyalen que exercirien la lliure elecció principalment per motius relacionats amb el tracte humà (51%) i la rapidesa en l’atenció (48%), seguits de factors com la confiança en el professional o la reputació del centre sanitari.

Aquest patró es manté en analitzar la prioritat principal a l’hora d’escollir professional o centre sanitari, on el tracte humà i personalitzat (22%) i la rapidesa en l’atenció (20%) se situen com els factors més determinants, per davant d’altres aspectes, com la reputació assistencial o la proximitat.

En conjunt, els resultats reflecteixen que la decisió de canviar de professional o centre sanitari combina factors relacionals i operatius, en què la qualitat del tracte i l’accessibilitat a l’atenció configuren els principals eixos de la lliure elecció sanitària.